1. |
Ruralitats
03:04
|
|
||
|
Ruralitats
Lepismes, aranyes, tractors, botifarres, gripaus, llars de foc, erugues i larves.
Falciots, cansalada, pollastres de granja.
Cargols, sargantanes, jerseiets Privata, rierols i riuades, ventades, gebrades.
Lladrucs i renills i miols, també guatlles.
Conills, moixernons, i patés i patates, tritons, mallerengues, isards, peus de rata.
Mosquits a milers, escarabats a patades.
Boix grèvol, pinyons i puputs i picades, geerres i botes i pins i pinassa.
Bulls negres, fuets, fredolics que s’amaguen.
Ermites, campanes, carns d’olles i cabres, ulleres de sol, pixapins mirant mapes.
Xiprers, cementiris, mussols, cagarades.
Pessebres vivents, rovellons, pastanagues, motxilles, cigonyes, Condis a les places i forros polars, i mantis que ataquen.
Pinsans, caderneres, finestra entelada, granotes, llenegues, peixos a les basses.
I globus i quads, parapents i mandangues.
Abelles i vespes, fang a les sabates, volcans, ratpenats, orelles tapades.
Partits de futbol, papallones i arnes.
Carenes i cims, bitxos bola i espàrrecs i sacs de dormir i el diumenge tornada, que visc a ciutat, joder, quina putada.
|
||||
2. |
Fins al monyo
04:18
|
|
||
|
Fins al monyo
Codony de Borgonya,
grinyol de cigonya,
i un minyó que empeny un aufrany que s’engronya.
Jugant l’amanyaga, de poc no l’escanya.
A la carmanyola, bunyols i lasanya.
Carquinyolis, espardenyes, barrundanyes caribenyes.
S’arrapinyen les piranyes, caliquenyos, contrasenyes.
És lluny, la senyora,
monsenyor l’enyora.
Un costa-riqueny i la seva minyona,
ara la menysprea, ara l’encanyona.
I prou que la renya, el pocavergonya.
Escopinya estranya,
al cap té una banya.
Un kenyà grenyut esclafinya castanyes.
Ningú no l’acompanya, amb un giny s’apanya.
Ferreny, les apinya en terrenys de muntanya.
Espinyoca el trencapinyes, sastrinyoli, tracamanya.
Sarmenyera, musaranya i abonyega la tartanya.
Constrenyible, carronyaire, xampanyera apunyalada.
Llenyataire, ganyotaire i un conyac pren la cunyada.
Brunyeix la banyera,
d’estany de Llinyola.
Neda una tonyina, amb capteny, assenyada.
De sobte, amb desdeny, tot d’una menyscaba.
I l’aigua es tenyeix, vermella en dinyar-la.
Viarany que s’allunya.
Canyís amb vicunya.
En una cabanya fa un gruny la gardunya.
Doncs pateix migranya i se sent perranya.
I un nyu que bonyiga i un pany que s’encunya.
Espinyoca el trencapinyes, sastrinyoli, tracamanya.
Sarmenyera, musaranya i abonyega la tartanya.
Constrenyible, carronyaire, xampanyera apunyalada.
Llenyataire, ganyotaire i un conyac pren la cunyada.
|
||||
3. |
Marabú
03:53
|
|
||
|
Marabú
Què tens?
Fas mala cara.
Socarrimat,
sempre encorbat,
desanimat,
no sé què et passa.
Observes silent damunt la teulada.
Immòbil, em mires sense dir ni mu.
I sembla que dubtis, sospitis, vigilis,
No sé si sabria viure sense tu.
Cada abocador el fas casa teva,
deixalles diverses, verdures, xampú.
L'amic de la infància que encara conservo,
pren-me les mides per fer-me el taüt.
On vas?
Què has vist?
Malhumorat,
despentinat,
sense afaitar,
abaixes la mirada.
Arribes l'últim i seus a la taula.
Empenys els voltors amb sentit comú
i menges carronyes i menges tortugues.
I per postres menges fruites i iogurt.
No estiguis trist i alegra la cara
i enlaira les ales sempre més amunt.
Ni lleons ni zebres, girafes ni vaques,
ni taurons ni hòsties, vull ser un marabú.
|
||||
4. |
Pop contemporani
03:18
|
|
||
|
Pop contemporani
Horrorós, quin mal de cap, prova a prendre una aspirina.
Rigor, seny i disciplina i abandona la ciutat.
Hàbilment, d’una pedrada, deixa la ullera esquerdada
i sa mare el vol renyar i tots dos renyem la mare,
doncs la cosa no és tan greu, no és tan greu com es pensava.
La duré al meu germà que a una òptica treballa.
Il•luminats els penells, el sol damunt les capçades.
Raigs penetren i el mantell de fulles seques s’inflama.
Kelme calça un, Kickers porta l’altre.
Sandvitx un pèl dur, farcit de pollastre.
Cordem-nos el cinturó, que la carretera avança i hi ha unes corbes que fan por i hi ha un urbano catxes.
I és el quid de la qüestió, certesa amb quin percentatge,
quin tant per cent, o millor, quina proporció és l’exacta.
Parem atenció, hi ha un soroll que espanta.
Sort que al Decathlon va sortir barata
una llum frontal que al cap portem adaptada per si mai se’ns fa de nit i pensem «Ja l’hem cagada!».
Trobo el cotxe verd, d’una revolada,
tots entrem a dins, la porta no tanca.
Doncs quan l’hem obert, se’ns ha colat una branca que cedeix en arrencar, tiba i surt disparada.
I passat aquest esglai, ajaguts, sopats i a casa,
poso el canal 39 per veure què és el que hi passa.
Una pel•li de romans, un tio amb la titola a l’aire.
I l’Eddy Murphy, a cops de puny, fa un somriure i s’acomiada.
Res no és fàcil, estimada.
Res no és fàcil, estimada.
|
||||
5. |
Joana rima amb Lissana
02:49
|
|
||
|
Joana rima amb Lissana
Ara dorms, però més tard conduirem
el trenet del zoo, papagais, ximpanzés.
Abrigadets, el dissabte a quarts de set.
Harry Poters, Skywalkers, Walt Disneys.
Quin gran tresor, obro i la clau, me la quedo.
Agafa’t fort, crec que hem tingut molta sort.
Que Joana rima amb Lissana, façana, volta de campana,
marciana, sardana, Manolo Santana,
Borriana, blaugrana, Prudenci Bertrana, rotllana, Siurana, crema catalana,
magrana, sabana, Gerard Quintana,
duana, filigrana, Hanna Montana,
el Jones, l’Indiana, pantaló de pana, Louisiana, persiana i sargantana.
Ara dorms, fent quick, quick, quan em moc.
Arraulida al meu tòrax vigorós.
Serà genial, fer castells a la sorra.
Serà bestial, agafadeta de la meva mà.
|
||||
6. |
Punt volat
03:14
|
|
||
|
Punt volat
Jo vull ser un punt volat, xitxarel•lo, xitxarel•lo.
Ser un punt volat, ves quina imbecil•litat.
Jo vull ser un punt volat, xitxarel•lo, xitxarel•lo.
Jo vull ser un punt volat, quina imbecil•litat.
Ser l’Apol•lo a les Gàl•lies, ser l’Aquil•les al col•legi,
ser la cèl•lula tranquil•la que pul•lula sigil•losa.
Ser la fal•laç varicel•la, ser un al•lot al•lucinat,
ser un hel•lènic apol•lini, ser un mil•límetre il•legal.
Ser l’axil•la que es col•lapsa, el col•lega d’un goril•la o un mol•lusc compostel•lar.
Ser l’el•lipse que, al•leluia, circumval•la un paral•lel i al•lucino amb tot plegat.
Jo vull ser un punt volat, xitxarel•lo, xitxarel•lo.
Ser un punt volat, ves quina imbecil•litat.
Jo vull ser un punt volat, xitxarel•lo, xitxarel•lo.
Jo vull ser un punt volat, quina imbecil•litat.
Ser una novel•la il•legible, ser una il•lògica pupil•la,
ser un pàl•lid putxinel•li, ser un dany col•lateral.
Ser un cel•lo maquiavèl•lic, ser un il•lustre estel•lar,
ser una pel•li Il•limitada, ser un cristal•lí punt volat.
Ser l’axil•la que es col•lapsa, el col•lega d’un goril•la o un mol•lusc compostel•lar.
Ser l’el•lipse que, al•leluia, circumval•la un paral•lel i al•lucino amb tot plegat.
Jo vull ser un punt volat.
Jo vull ser un punt volat.
|
||||
7. |
Així es podreixi!
03:28
|
|
||
|
Així es podreixi!
La ràbia em desferma.
Quin fàstic en veure’l,
lletjot i espigat.
La poca decència
l’ha fet miserable,
l’ha fet menyspreable,
l’ha fet responsable de tots els meus actes.
Li dono l’esquena.
Li canta l’aixella.
D’escriure, no en sap.
Te pèls a l’orella,
i duu un Maserati
amb música punky.
Reuneix qualitats, ja ho deia el seu avi.
I hauria d’haver-se enfrontat a un gegant,
que a un servidor, el ser rancuniós i maligne
em surt natural, d’una manera molt elemental.
Enuig a les temples.
La bilis protesta.
Me’l quedo mirant.
La seva presència
em repugna a la vista.
Les dents carrisquegen.
Les seves sabates fan set com les meves.
M’assec al costat.
De biaix, l’observo.
Prenc bicarbonat.
Sal de frutas Heno.
I així que es podreixi
o desaparegui.
Si no el veig mai més, celebraré l’èxit.
Que un dia jauré a la finestra mirant un cel nevat,
pervers embafat d’ironia, veient el seu cap penjat de l’arbre més alt.
I hauria d’haver-se enfrontat a un gegant,
que a un servidor, el ser rancuniós i maligne
em surt natural, i que sàpiga
que un dia jauré a la finestra mirant un cel nevat,
pervers embafat d’ironia, veient el seu cap penjat de l’arbre més alt.
|
||||
8. |
La febre ens inspira
03:11
|
|
||
|
La febre ens inspira
Llegeixo bocabadat, a la portada d’una revista, que la companya del Bernd Schuster està embarassada. Em ve ara a la memòria que una vegada, anys han passat, el vaig veure al Gran Basar d’Istanbul buscant, jo, algun instrument típic d’allà que mai no vaig comprar. Caminava, ell, pels passadissos i caminava, jo, darrere, i «em puc fer una foto Bernd?» Ell m’ho va permetre i al dir-li que jo era del Barça em va dir: «Me paresse muy bien!».
Desconec per quin motiu, avui és dimarts, totes aquestes coses m’estaven passant pel cap quan d'una revolada també l’he recordat arribant a l’estadi en un flamant Opel Monza tot pintat de blanc. Els llímpies blancs, els retrovisors blancs, els fars blancs, les llantes blanques, l’aleró quillo blanc. Impecable el duia amb la finestreta abaixada i la cabellera rossa onejant Arístides Maillol enllà.
Itineraris pels voltants, la gent és porca, embruta el camp.
I vaig collint llavors que asseco, enterro, abono i vaig regant.
I una desena de perdius em fan feliç i en tinc motius.
Davant de casa, hi ha dos pit bulls inofensius.
I compro un mapa de la zona, i m’oblido de Barcelona.
I penjo el puzle del Ferrari hàbilment, no és broma.
El conductor és l’Alain Prost, que tenia aquell nas tan gros.
Com el Txiqui Beguiristain, o potser no tant.
Passeu, veniu, no us feu enrere, la casa és la de l’olivera.
Xoriguers, esparvers, arpelles, insectes, brunzits d’abelles.
I vet aquí que un altre dia, sortint d’un pàrquing de la plaça Lesseps, accelerant un Porsche de color blau o negre, en tinc dubtes, de què que no m’atropella el Julio Alberto, que havia de saltar al fossat si marcava i no ho va fer.
I potser algú s’està demanant: «i a mi què cony m’importa el que m’explica aquest tiu?». Però si heu arribat fins aquí, si heu resistit i anheleu escoltar els meus motius, deixeu-me dir-vos que l’únic que perseguia era variar el tema recurrent a què us estava acostumant darrerament, en un va intent, doncs, al final dels finals, no he fet altra cosa que fer-ho d’amagat.
|
||||
9. |
Trident fresh
03:17
|
|
||
|
Trident fresh new
Corre, apressa, afanya’t, accelera, avui arribo tard.
Corre, avança, afanya’t, en cinquena, demà massa aviat.
Volts de la rotonda, boca seca, compte el risc d’infart.
Ara la barbeta, ara les celles, moviment sobtat.
Corre, apressa, afanya’t, Via Augusta, redéu quin sidral.
Corre, avança, afanya’t, obrint portes, format lateral.
Bolets ensucrats, fem de Nairobi a Ciutat del Cap.
Pujant la muntanya, amb telescopi, vigila el veïnat.
Entres per la porta i Xavi, Xavi, Xavi, que pesats!
Passa un ciclista a aquestes hores amb la mountain bike?
I el noi que sordeja dissimula i fa com qui no ens veu.
Poc que menjo, gens que dormo, cagun el galifardeu.
Entro per la porta i primer aixeco el didal vermell.
Fotos de colors, mots encreuats, lleons, papers, clauers.
Si omples el dipòsit és Logroño el destí triat.
I et dic a Tudela, gira cua, crec que l’he cagat.
I a cau d’orella, mentre fuma la penya, cautelós xiuxiuejo, més que un llimac bavejo, xisclo, enraono, m’emprenyo.
I a cau d’orella, com si fos una vella, dius amb gran convicció: «com més temps passi millor», i convenim amb astúcia, d’aigua freda la dutxa, que això no hi ha qui ho aguanti.
No em deixis galetes, que m’engreixo i surten grans al nas.
Diu la teva amiga: «ves altantu», tots pensen igual.
I no t’enfurrunyis, pren paciència, potser no s’ho val.
A l’equip de música, tothora, escoltant OBK.
Si és en bateria quan aparco, passa l’Agustí.
Que riu amb malícia, però l’enganyo i ell confia en mi.
Com una ventosa al vidre enganxada, fuig d’aquí.
Marxo, em quedo, marxo, em quedo, marxo, em quedo, maleït.
I crido: «abracadabra», com una puta cabra, ajaguda d’esquena, amb les cames amunt, amb els nens en remull.
Res no m’espanta, si estic sota una manta, observant les estrelles i demano educat, senyora dependenta, verdes, rodones, les capses de Trident fresh.
Corre, apressa, afanya’t, accelera, això és un desgavell.
Corre, avança, afanya’t, en cinquena, ens estimbarem.
Trons, llampecs, volcans, tsunamis, guerres i devastació.
Mar en calma, pur és l’aire, torna a sortir el sol.
|
||||
10. |
I si finalment...
02:53
|
|
||
|
I si finalment...
I si finalment, els sioux guanyessin, els ovnis volessin, creixés un poquet.
I si finalment, en comptes de cuixa, fos pit de pollastre que de gust vingués.
I si finalment, desena del Barça, termòmetre a l’alça, xafogor en ple hivern.
I si finalment, darrere un boix grèvol, trobés el robust barret d’un ou de reig.
I s’acaba el dia i dormim juntets.
I comença el dia i cantem all night and day.
I si finalment, xutés a l’esquadra i formatge de cabra a la llesca de pa.
I si finalment, la ràdio engegada fins a la matinada amb un ull mig tancat.
I si finalment, cuinem una orada i no ens queda salada i tu et menges el cap.
I si finalment, raconer l’armari, sumem el salari i em deixes espai.
I s’acaba el dia i dormim juntets.
I comença el dia i cantem all night and day.
I s’acaba el dia i dormim tots tres.
I si finalment, aspires sensata, el pèls de la gata, sobre l’edredó.
I si finalment, prens un refrigeri i no perds el senderi, que em fas passar por.
I si finalment, ni fòbies, ni fílies, amics i famílies, zero assassinats.
I si finalment, pujo a la cadira, faig el salt del tigre i arriba el Bernat.
I si finalment...
|
||||
11. |
Centre neuràlgic
03:30
|
|
||
|
Centre neuràlgic
Objectiva veritat,
dir-te amic com dic germà.
I em confesso admirador,
deixeble, de tu deutor.
Si accelero el cotxe verd,
despentinats els cabells,
veig fantasmes dalt dels arbres,
percepcions extraordinàries.
Faig dissabte i és dimarts,
sóc dins l’armari encastat,
que m’espanten pors diverses,
que em somriuen dependentes.
Seuré al mig de tanta gent,
torbament d’omnipotent?
I una llàgrima s’eixuga,
let me introduce you Xavieruga
Subjectives, les raons,
tu en tens una, una en tinc jo.
Discutir quina és més forta,
no és cortès i fa tanoca.
Malparlant, fent safareig,
s’expandeix per l’univers
un crit reclamant concòrdia,
un passejar agafadets,
un anar junts de bracet,
un refrigeri fresquet,
uns amics a temps complet.
|
||||
12. |
Sona la botzina
01:37
|
|
||
|
Sona la botzina
Sona la botzina;
és la mitja part.
Surten les cheerleaders
al centre del camp.
Rosses i morenes
ballen rock’n’roll.
Surto a la terrassa
amb ulleres de sol.
Veig una gavina
que empaita un colom.
Trenco la guardiola,
al banc, no hi tinc fons.
Si demà no tornes,
seguiré estant sol.
Ara, la gavina
es menja el colom.
|
||||
Xavieruga Andorra
Xavieruga és Xavier Lizana.
Per fer aquest primer disc "Jo què sé...es diuen tantes coses!", ha triat com a
productors a Alberto Mezquíriz i a Ramon Garriga (La increïble història de Carles Carolina) i per la mescla i la masterització a Roger Rodés (Medusa Estudio). S'acompanya en directe de Javier Barrachina "Barrecha" on fa un set acústic i un altre amb bases pregravades.
... more
If you like Xavieruga, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
