We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Llum a X​à​bia, color a Castellbisbal

by Xavieruga

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Pala de pàdel M’he comprat una pala de pàdel, dues canelleres i un disc volador. Pantalonets ajustats que destaquen uns glutis perfectes i un entrecuix generós. I corro per la pista, em sé situar. Reculo quan hi ha un globus, m’abraço amb el company. Menyspreo els contraris, inútils, inútils principiants. Batuts molt isotònics, i voldria dir-vos que… M’he comprat una pala de pàdel, una gavardina i un ventilador. Una bossa amb mil cremalleres on distribueixo la roba i el sabó. I les admiradores, llencen roba interior. Sostenidors i calces, calçotets els senyors. A les rodes de premsa, diplomàtic responc, no hi ha enemic petit, i voldria dir-vos que… Pala de pàdel, de colors llampants. Pala de pàdel i una gorra al cap. Amb una funda apelfada feta amb pell de lleopard. La premsa especialitzada em diuen number one. M’he comprat una pala de pàdel, un disc de Baltimora i un quadre de Van Gogh. Una historieta de Superlópez, let me introduce you al nou campió del món.
2.
Killing me softly Les mans tacades de sang, emmanillat, entra al cotxe patrulla, Al polígon industrial, un agent pericial, posa fil a l’agulla. L’esguard del protagonista denota, resolt, zero penediments. Quan el visiti la dona a Quatre Camins, narrà els fets, indiferent, doncs cansat de vexacions públiques i humiliacions del gegant del pi. Quan la dependenta li venia l’arma, va treure, decidit, la visa platí. Va falsificar la llicència amb les dades d’un antic company d’escola. Va comprovar-ne el retrocés disparant d’estranquis un matí a Collserola, i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament, i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Ho tens merescut, per ser tan mesquí, per ser tan insolent. Per preparar el pla previst, de rebaixes va anar al Coronel Tapiocca i entrava a l’emprovador amb una armilla verda que feia patxoca. Pintures de camuflatge, botes reforçades amb punta de metall. Gorra militar i posat xulesc com el Robert de Niro davant del mirall. I es va baixar d’internet un manual de caça i supervivència. D’un general de West Point, veterà al Vietnam amb honors de guerra. i va estudiar a fons l’apartat que parlava de les armes de foc i va revisar la tècnica en westerns del Sergio Leone i del John Ford. i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament, i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Ho tens merescut, per ser tan mesquí, per ser tan insolent. Quan segui davant del jutge, li dirà, educat, amb la vènia senyoria. Considero que aquest món és ara molt millor per llegar a la meva filla. Caldrà en un futur fer-me un homenatge, un bust a una rotonda. Empremtes al passeig de la fama, un retrat a tocar de La Gioconda. Arribat el dia del judici final, s’acosta, covard, per l’esquena. Li engega sis trets, mortals quatre d’ells, sense sentir cap pena. I seu complagut i treu de l’armilla tabac i una llibreta. I escriu la darrera frase, el final d’aquesta estúpida opereta. i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament, i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments, Ho tens merescut, per ser tan mesquí, Ho tens merescut per ser tan roí, Ho tens merescut per ser tan fill de puta, per ser tan insolent.
3.
Un paio senzill No sóc un paio de gustos fenicis, Martini amb oliva, canellera d’or. Ni llotja al teatre, mocassins Sebago, xofer a la porta, ni closqueta de nou. No m’interessa l’Ibex 35, ni el Dow Jones. Tampoc no m’abillo amb camises Mao, no tinc cap Bugatti, ni un hàndicap pro. Corbates de seda, estius al pacífic, cap ludopatia ni reso al senyor. No fos cas que obri en mi un miracle i me’n faci deutor. Ni sóc un gurmet de fi paladar, no tinc mil orgasmes ni tinc mil amants. Bressol d’opulència, glamur, reverència, de magnificència i sumptuositat. No m’obren les portes herculis uixers en els clubs privats. Sóc aquell veí de patata i de ceba, de gol de xilena, de dormir abraçat. De sèries d’espases, de “Jefe, tres canyes”! piscina de plàstic, per fer un bon xip xap. De badar i fer fotos, fotos d’animals. Menys exigència i més Voll Damm. Més natura i menys humans. Més estrelles i més brillants. Més natura i menys humans. Més natura i menys humans.
4.
Pink Floyd 03:32
Pink Floyd Assilvestrada, corre alliberada, “bosquejant” molt excitada, com els hooligans, les masses furibundes i enrabiades. Crida i xiscla arravatada, impetuosa i un conill fuig de l’escena que la cosa està com per tancar-se a casa. Per ser més feliç, ha eliminat els contactes, no està feta la mel per a la boca de l’ase. Enamorada, cuina unes brotxetes de vedella, hi afegeix llaurer i fonoll i a foc molt lent i una tendresa a la mirada. Ell arriba tard i una sorpresa li prepara i l’endemà passejaran indiferents als comentaris dels psiquiatres. Per ser més feliç, ha restringit les trucades, no està feta la mel per a la boca de l’ase. A l’olimpíada, els atletes concentrats, se sent un tret, cau un colom i accelerant ha ensopegat el saltador d’Espanya. Queda l’últim, prou s’indigna, esclata en còlera, amenaça i escup l’Albert Om, el convidat, que en català l’entrevistava. Per ser més feliç, no respon a cap missatge, no està feta la mel per a la boca de l’ase. Endormiscada, amb la cara recolzada en un peluix d’aquests tan suaus, ens la mirem i ens abracem un servidor i la mare.
5.
Ai las! 02:29
Ai las! Arbre que mira farola, farola que mira façana, façana que mira rellotge, rellotge que mira campana, campana que mira finestra, finestra que mira tramvia, tramvia que mira bufanda, bufanda que mira robot. Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç. Sabata que mira telèfon, telèfon que mira cadira, cadira que mira diari, diari que mira revista, revista que mira sa tele, sa tele que mira sa roba, sa roba que mira sa planxa, sa planxa que mira es calaix. Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç. Arbre que mira farola, farola que mira senyora, senyora que mira a quina hora, sa filla taronja devora, eclipsi que tapa la pruna, espurna que vola en el·lipsi, col·lapse que evoca una crisi, i na Cindy augura un desastre. Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç. Ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç. Imprimir
6.
Fumant a la vora del Sena Engalanada està la vall, difumina colors grocs. Una amalgama d'ordi, blat, pètals, gramínies de colors. Mentre a les golfes, xisclen les ombres, pinta l'artista escenes bíbliques i esclaus. Sales immenses, centenars d'obres mestres, l'emperadriu és coronada a palau. Aturem totes les guerres, crida un nano de les CUP. S'escolten passes a l'eixida, és un acròbata forçut. La diligència frena amb violència i dos "bandidus" amb revòlvers i barrets. Roben carteres i cartutxeres i amb polseguera i al galop marxen corrent. Repica el so de les esquelles. I el teu somriure il·lumina l'univers. Tots els pollancres són plens de branques. I és com un "locu" que t'estimo eternament. La meva filla està contenta i salta dalt del cocodril. Hi ha un drama dalt de la medusa, reflecteix el seu patir. Sota l'escorça d'una alzina morta repta sinuosa una espècie de serpent. Fa un gol el Barça, un gol de falta, i ho celebrem fent sant hilaris d'aiguardent. Refila una òliba a trenc d'alba. I despullats, adormits plàcidament. Quina fortuna, exclama la lluna. I és com un "locu" que t'estimo eternament. Ignoro el gruix de què us explico, comentava en re major. Encadenant sense control adverbis i un Concorde. Dansen i dansen, esmolen llances, preguen als déus i es disposen a atacar. Armes alçades, cares pintades, seguen artèries amb destrals sense pietat. Faré infinita aquesta estona. Al teu costat veuré transcórrer el temps. Als sants i santes, clams i alabances. Que és com un "locu" que t'estimo eternament.
7.
I si bufa el vent, senyora. I si bufa el vent, senyora, faré cim a l’Aconcagua. I si bufa en vent, senyora, identifico els amics de debò. Ell la mira i s’enamora, la tendresa del cristall. La corpenta encisadora, enxiquida al més mínim detall. Es mou, es revela, s’agita i s’esmuny. Es tomba, “retomba”, es gira, regira i ens ensenya el cul. A voltes s’enfada, a voltes somia, a voltes somriu. En no res l’apunto al Club Súper 3 i plegats farem…Fiuuuuu! I si bufa el vent, senyora, les varetes dels paraigües I si bufa el vent, senyora, queden fetes un bunyol. Ell la mira i s’enamora, té tants dits com dits tinc jo. Diu adéu a la cigonya, desitjant-li un bon retorn. La germana de l’àvia, infinita bondat. Una cartilla d’estalvis vol obrir i fer-la titular. A voltes protesta, a voltes reclama amb gest imperatiu. En no res l’apunto al Club Súper 3 i plegats farem…Fiuuuuu! I si bufa el vent, senyora, serà grat l’aprenentatge. I si bufa el vent, senyora, explorant els rierols. Ell la mira i s’enamora i tot li dóna i res no vol. Que siguis feliç, petita, que siguis molt feliç, tresor.
8.
Passant-nos-ho d’allò més bé! Qui s’ho ha passat millor, la Tuca, la Martina o jo. Qui s’ho ha passat millor, la Tuca, la Martina o jo. Arribats a aquest punt de la cançó, amiguets, encara faltaria resoldre el gran dilema. Qui s’ho havia passat millor? Qui dels tres s’ho havia passat millor? S’ho havia passat millor la Tuca, corrent per la muntanya perseguint algun conill o algun esquirol i seguint rastres olfactius d’altres animals. La Tuca s’ho havia passat molt i molt bé. O, potser, s’ho havia passat millor la Martina, asseguda al cotxet amb el vent de cara o enfilada a alguna alzina o roure donant copets amb un palet a l’escorça, tap, tap, tap. La Martina, no hi havia dubte, també s’ho havia passat molt i molt bé. O potser m’ho havia passat millor jo, comandant les operacions, ara girant a la dreta, ara tombant a l’esquerra, ara observant un ocell que migra, ara un insecte en una branca, un saltamartí, un espiadimonis vermellós, un poll de moro. Tots tres ens ho havíem passat molt bé, però molt bé, havíem estat molt feliços, com feliços espero que sigueu vosaltres també, feliços per sempre més i envoltats de la mare natura
9.
Ochlodes Venatus Ochlodes venatus, Anax Imperator, Ameles objecta, Bombylius major, Lyristes plebejus, Aromia moschata, Lygaeus equestris, Otala punctata, Argiope lobata. Ochlodes venatus, Anax imperator.

about

Un tercer àlbum fet només pel plaer de crear, amb el meu amic Barrecha fent la meitat de la feina i jo l'altra meitat. Jo la creació de lletres i harmonies i ell la producció i els arranjaments.
El sol de Un paio senzill és de Pascual Brisa, un monstre!

credits

released July 15, 2018

license

all rights reserved

tags

about

Xavieruga Andorra

Xavieruga és Xavier Lizana.
Per fer aquest primer disc "Jo què sé...es diuen tantes coses!", ha triat com a productors a Alberto Mezquíriz i a Ramon Garriga (La increïble història de Carles Carolina) i per la mescla i la masterització a Roger Rodés (Medusa Estudio). S'acompanya en directe de Javier Barrachina "Barrecha" on fa un set acústic i un altre amb bases pregravades. ... more

contact / help

Contact Xavieruga

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Xavieruga, you may also like: