lyrics
Fumant a la vora del Tàmesi
Entapissada amb fotos de biaix,
camina en cercles concèntrics sentits a l’aguait.
A prendre pel sac deixo el cotxe aparcat.
De la butxaca en trec pelussa espectacular.
La samarreta esmicolada al melic s’hi fa un cau.
Si pinten bastos, liles, grocs, verds i blaus.
I és quan arribo a la tornada,
que em sorprenc mirant un horitzó,
buit de fornicis, buit de petons,
buit de moixaines, martingales, traques i mocadors.
Avançava amb gran perícia els eixos d’un tractor,
i una cigonya, com de conya, amb el cap fa que no.
M’aturo a la vorera, aquí m’aturo jo.
Fuma l’artista, l’acompanya una noia elegant,
sembla Londres, hi ha boirina, els corbs passen volant.
El riu és vida, pensa, i segueix somicant.
I alça la vista i es pentina,
i resumeix la vida en mil segons.
Aire a la cara, roba als balcons.
Hi ha núvols amb formes, pintures que taquen i llums de colors.
I llums de colors.
Per desar els estris que em destorben, l’armari traster,
perquè no tibi mai la corda potser un fox-terrier.
Calma a la selva, això ni és bo ni és dolent.
Ignoro el gruix del que us explico,
s’encadenen mots sense control.
Ara un adverbi, ara el Concorde.
El cert és que en tota estupidesa preval el seductor.
Preval el seductor.
credits
license
all rights reserved