Killing me softly

Les mans tacades de sang, emmanillat, entra al cotxe patrulla,
Al polígon industrial, un agent pericial, posa fil a l’agulla.
L’esguard del protagonista denota, resolt, zero penediments.
Quan el visiti la dona a Quatre Camins, narrà els fets, indiferent,
doncs cansat de vexacions públiques i humiliacions del gegant del pi.
Quan la dependenta li venia l’arma, va treure, decidit, la visa platí.
Va falsificar la llicència amb les dades d’un antic company d’escola.
Va comprovar-ne el retrocés disparant d’estranquis un matí a Collserola,

i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament,
i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Ho tens merescut, per ser tan mesquí, per ser tan insolent.

Per preparar el pla previst, de rebaixes va anar al Coronel Tapiocca
i entrava a l’emprovador amb una armilla verda que feia patxoca.
Pintures de camuflatge, botes reforçades amb punta de metall.
Gorra militar i posat xulesc com el Robert de Niro davant del mirall.
I es va baixar d’internet un manual de caça i supervivència.
D’un general de West Point, veterà al Vietnam amb honors de guerra.
i va estudiar a fons l’apartat que parlava de les armes de foc
i va revisar la tècnica en westerns del Sergio Leone i del John Ford.

i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament,
i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Ho tens merescut, per ser tan mesquí, per ser tan insolent.

Quan segui davant del jutge, li dirà, educat, amb la vènia senyoria.
Considero que aquest món és ara molt millor per llegar a la meva filla.
Caldrà en un futur fer-me un homenatge, un bust a una rotonda.
Empremtes al passeig de la fama, un retrat a tocar de La Gioconda.
Arribat el dia del judici final, s’acosta, covard, per l’esquena.
Li engega sis trets, mortals quatre d’ells, sense sentir cap pena.
I seu complagut i treu de l’armilla tabac i una llibreta.
I escriu la darrera frase, el final d’aquesta estúpida opereta.

i és que ell, volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Veure’l plorar, veure’l gemegar, torturar-lo lentament,
i és que ell volia matar-lo enmig d’esgarrifosos patiments,
Ho tens merescut, per ser tan mesquí,
Ho tens merescut per ser tan roí,
Ho tens merescut per ser tan fill de puta, per ser tan insolent.